Aquest dijous 10/10 vam encetar finalment el Cicle “Desencerclar els espais comuns”!
Fes clic aquí per descarregar-te l’àudio de la primera sessió.
Després d’una breu presentació del mateix per part de killing the cowboys, motivació, programa, i metodologia, ens vam disposar a començar a fer feina col·lectivament. Aquesta primera trobada va servir per a, encara sense textos ni autores, posar-nos a xerrar de comuns en nu.
La Sessió 0 ens ha servit per constatar la impossibilitat de definir, acotar, posar en una caixa el concepte de comuns. Per contra, per al que sí ens ha servit ha sigut per problematitzar el concepte: per a veure quantes línies de fuga obre, amb quants altres conceptes i pràctiques connecta, com té el potencial de revisitar tants espais polítics coneguts i tants d’altres per a explorar. Com pot ser un lloc de trobada.
Partint d’una dinàmica participativa, on cadascuna va tenir un temps per pensar i escriure que entén per comuns i amb quines altres pràctiques polítiques que coneix connecta, vam posar fer una posada en comú d’allò treballat individualment.
Primera cartografia conceptual: què entenem per allò comú?
Algunes de les aportacions foren:
- Es planteja que “comuns” és potencialment tot (“la propietat és el robatori”, Proudhon)
- Es parla de recursos de propietat col·lectiva…
- Com el que defineix els comuns és l’ús, i que ho creen les persones i les relacions que s’hi estableixen
- Com el centre de la Reciprocitat
- Hi ha comú també dins de les escletxes de la la societat regida per relacions capitalistes, on la propietat privada és el centre
- La ciutat com a comú. Apareix amb el fet urbà?
- La importància de la materialitat
- També d’espais, pensaments,
- Allò comú és lo que desborda allò públic
- Allò comú com a procés: d’allò que vulguem/puguem pensar/crear com a comú
- Solidaritat
- Paradoxalment: parlem d’allò comú perquè abans algú s’ho ha apropiat abans. Per la normalització de la propietat en les nostres societats
- Comunitat: sense comunitat no hi ha comuns! Per a que puguem parlar de comuns, necessitem un recurs, una comunitat, unes relacions autònomes i autoogranitzades (autogestió) i un qüestionament/desbordament del concepte de propietat
- Problemes d’escala… com podem generar comuns a escales grans?
- Problemes d’accés: comuns generen mecanismes d’inclusió/exclusió… com els abordem?
Segona cartografia conceptual: experiències de lo comú
Algunes de les aportacions foren:
- No hi pot haver espais comuns dins un sistema autoritari i capitalista
- Allò comú és efímer i puntual
- Comuns són processos. Ex. La comunitat educativa, com a comú, ha emergit com a algo concret
- En clau de subjectivitats: pensar un altra antropologia. No individualista
- Comuns com a escala grisos: poden ser pràctiques comunitàries (autogestionades) però que respectin o no posin en dubte la propietat (que va contra la propietat)